Aquesta baixada als inferns —baixada no és exactament la paraula: podria
ser pujada?— de l’etern personatge de l’autor, el misantrop juganer, audaç, astut,
lliure, en definitiva, que protagonitza novament aquest tercer relat, representa
la imatge hiperbòlica del destí fatal de la humanitat. Si en totes les altres narracions
de l’autor l’espai on es desenvolupen les accions del misantrop adquireix
un paper relativament subordinat, en aquest és el substrat urbà allò que li acaba
de donar sentit. Barcelona, un territori de context, es retrata compulsivament
com un escenari alhora inhòspit i quotidià on es poden produir totes les accions,
les contradiccions, les frustracions i les esperances, en un fil conductor que mostra
una vegada més el riquíssim imaginari de l’autor i la seva resolta erudició.
Passen tantes coses en aquest relat, en tants escenaris múltiples, amb tants
personatges recognoscibles o ignots, que la faula de l’infern i del diable es converteix
només en un fil conductor de les històries i dels desenllaços, cruament
relatats, sense concessions fàcils ni frivolitats supèrflues. El misantrop d’aquest
relat és, probablement, el més misantrop de tots els que l’autor ha retratat i, en
aquest cas, a més, amb un escrutini menys encoratjador que en els seus textos
precedents —que l’autor recorda sibil·linament fent un gest de complicitat envers
els seus lectors de sempre— perquè finalment “combatre l’infern des de
fora”, “salvar el món... fugir del món” “què fer durant una vida... o mitja vida”,
sempre són alternatives definitivament gegantines per a l’ésser humà.
Com diu a les pàgines finals, “...els temps estan desllorigats... però cada
temps és un temps desllorigat”, i per això la recepta sobre què fer i com fer-ho
és clarament inútil, però necessàriament imprescindible.
Llegir
El misantrop als inferns no us ajudarà a veure clares les solucions.
Us ajudarà a saber.
Opcions disponibles:
Format:
Idioma: CatalàAny: 2018Observacions: Format: 15x21cm
